La Gola, situada ben al mig del Port de Pollença (Mallorca), és una petita zona humida on conflueixen els torrents de Síller i Gommar, que acaben el seu recorregut a la mar. També l'aigua marina entra a aquesta zona humida donant un component salobrós a les seves aigües.
La Gola és ara una zona verda que, després de passar per diferents estadis, fou restaurada entre el 2007 i el 2008 gràcies a un projecte executat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, el Ministeri de Medi Ambient del Govern d'Espanya i l'Ajuntament de Pollença amb una inversió de 746.598,38 €.
La zona humida i els seus voltants va ser recuperada i equipada com a parc urbà. Posteriorment, a l'any 2010, hi va ser inaugurat el primer Centre de Turisme Ornitològic (CTO) de les Balears.
El Centre de Turisme Ornitològic de la Gola (CTO) va ser inaugurat el 24 d'agost de 2010. Es tracta del primer centre d'aquestes característiques obert al públic a les Balears. Després d'un període de pausa torna a estar obert des de l'1 de febrer de 2016.
Dins s'hi troba una exposició permanent on aparèixen algunes de les zones més destacades per l'observació d'aus a Mallorca.
A cada panell s'explica on es troben aquestes àrees, quines són les espècies més representatives i recomanacions per la seva observació.
El centre i el parc són gestionats per l'Ajuntament de Pollença i la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.
Al Centre també s'hi pot trobar informació sobre els parcs naturals i finques públiques, així com guies i llibres de consulta. Es
disposa de personal especialitzat en ornitologia per informar i recomanar els millors llocs per l'observació d'aus i les espècies que és possible veure en cada moment.
Des del CTO es promocionen les activitats relacionades amb l'ornitologia i també s'organitzen activitats al propi parc. També es poden concertar visites per part de grups i escoles.
El CTO està obert de febrer a novembre.
Gairebé la meitat de l'àrea de la Gola és coberta per aigua. És la zona humida i la seva àrea d'influència.
La major superfície d'aigua es concentra en la zona central de la Gola, on l'amplària és major i l'aigua té més contingut en sal degut a la seva connexió directa amb la mar. El torrent
de Síller (canalitzat al seu tram superior) i el torrent de Gommar fan aportacions d'aigua dolça al salobrar que hi ha a la Gola.
Tot voltant l'aigua trobam les zones de salicorniar on la presència d'aigua depèn de les pujades i baixades del nivell de la mar.
Més enllà de la zona inundable ja trobam el passeig que conforma el recorregut pel parc de la Gola. L'itinerari voreja tota la zona humida i passa pels altres hàbitats presents al parc.
És tracta d'un itinerari completament adaptat per a persones amb mobilitat reduïda on podem trobar diferents punts d'observació de l'avifauna. Els panells informatius recullen informació d'algunes de les espècies més interessants que podem observar.
Com en totes les zones humides, el major atractiu de la Gola és l'avifauna que s'hi pot observar. Aquesta pot ser abundant en algunes èpoques de l'any i a vegades ens dóna petites sorpreses.
El collverd (Anas platyrhynchos), la gallineta d'aigua (Gallinula chloropus), l'agró blanc (Egretta garzetta) són els habituals del parc, però també el busqueret
capnegre (Sylvia melanocephala), el gafarró (Serinus serinus), la mèrlera (Turdus merula), el trencapinyons (Loxia curvirostra), el xàtxero groc (Motacilla
flava) o el tudó (Columba palumbus) es deixen escoltar i veure tot passejant pel recorregut.
Durant els períodes migratoris alguns ocells s'aturen a la Gola a descansar i alimentar-se.
Entre els anys 2010-2011 i 2016-2017 s'han pogut observar al parc i els seus voltants fins a 122 espècies d'aus.
Altres grups com els peixos i els artròpodes es poden veure a la Gola. La llisa (Chelon labrosus), el llop (Dicentrarchus labrax) o l'anguila (Anguilla anguilla) conformen l'ictiofauna habitual del
parc.
Per altra part, moltes espècies d'insectes es comencen ara a conèixer al parc. Vàries espècies de papallones, libèl·lules, abelles, escarbats, etc hi poden ser observats.
Els hàbitats principals que trobam a la Gola són el salicorniar, que forma part de la zona humida, i la garriga amb pinar. La combinació d'aquests ambients fa que la diversitat de flora que podem trobar a la Gola sigui elevada sobretot de plantes de cicle anual.
Espècies com la salicòrnia (Arthrocnemum), la verdolaga marina (Halimione portulacoides), el jonc marí (Juncus acutus), el jonc boval (Scirpus holoschoenus ), la canya (Arundo donax) o el
tamarell (Tamarix sp), són espècies relacionades amb la zona humida.
Petits prats lliguen aquesta àrea amb la garriga. Aquí ja apareixen espècies que presenten port arbustiu com la mata (Pistacia lentiscus), l'estepa blanca (Cistus albidus) i l'estepa llimonenca (Cistus monspeliensis), aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) i també de port arbori com el llampúdol (Rhamnus alaternus) i alguns ullastres (Olea europaea var. sylvestris).
Dins el pinar (Pinus halepensis) hi trobam mesclades vàries d'aquestes espècies, també alguns peus de murta (Myrtus communis) i algun garrover (Ceratonia siliqua) i ullastre. Entre i
entre creixen arreu les herbàcies.